EL PORRER DE SANT JULIÀ DE LÒRIA (COS DE DANSA)

EL PORRER DE SANT JULIÀ DE LÒRIA (COS DE DANSA)

Ball:  EL PORRER DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

 

[VIDEO]

 

Lloc:   Sant Julià de Lòria (Principat d'Andorra)

Coreografia: Jaume Torra

Música:  Suite de danses i cançons de carnaval de l’Andorra del 1800: LES ARMES DE LA NOSTRA NACIÓ, LA LLADRA, EL PORRER, LA SOTA DE BASTOS, FADRINETS i LES NOIES DE MORAL DISTRETA.

Instrumentació: El Pont d’Arcalís

Durada: 25' 00''

Estructura:  La Tria, la Dansa i la Festa

Estrena: 12 de novembre de 2011

Dansaires: 6 parelles

 

 

Història del Ball:

El ball del Porrer era el primer que es celebrava la tarda del diumenge de Carnestoltes a Sant Julià de Lòria. Aquest personatge curiós n’era el capdanser, anava armat amb la porra de matar els óssos i vestia un abric llarg i ample de color verdós cordat amb grossíssims botons vermells i verds. El porrer, que era triat per ser el més destre, iniciava tots els fadrins en la dansa. Després de ballar es berenava i seguidament es ballava el ball de parelles, però només podien ballar-lo els nois que prèviament havien ballat amb el Porrer. Aquest restava com l’amo de la plaça i armat amb la seva porra posava ordre si calia.

 

Segons El costumari català, vol. II (Sr. Joan AMADES)

“Antigament, a Andorra, cada poble tenia una grossa porra o maça de fusta que portava el més destre en la cacera, amb la qual donava un cop ben fort a la testa de la presa una volta engarjolada dins de la trampa. És interessant d’observar que el capdanser, que per les carnestoltes menava el ball del Porrer, de Sant Julià de Lòria, rumbejava i esgrimia la porra de matar els óssos.”


“Un ball que sembla tenir tota la fesomia d’un ritus d’iniciació i qui sap si d’agregament alhora és el ball del porrer, de Sant Julià de Lòria, a Andorra. Era portat i dirigit per un ballaire en cap, que anava armat de grossa porra. Vestia un balder i llarg gavany o túnica de color verdós, cordat amb grossíssims botons, vermells els uns i verds els altres, alternats un de cada color. (...) La porra, que mai no desemparava, la duia sempre repenjada al coll i sostinguda amb la mà dreta. El ball del porrer era el primer que es celebrava la tarda del diumenge de Carnestoltes.”


“Acabada aquesta singular cerimònia, per la qual el porrer havia fet entrar en dansa tots els ballaires, es parava el ball uns moments i la fadrinalla que havia ballat feia una mena de berenar i pagava al porrer tot el que desitjava beure i menjar. Fet el refrigeri, es reprenia el ball de parelles, i es ballaven els balls que més plaïen, però sols podien ballar els fadrins que havien ballat amb el porrer. Aquest era com l’amo de la plaça, que recorria armat de la seva descomunal porra, amb la qual feia creure la gent i posava ordre.”